Aquesta setmana passada apareixia a la venda l’esperat Halo 3. La conclusió a la historia començada a la primera part

I novament podem gaudir i delectar-nos amb un joc que paga la pena de tenir. Comença on acaba el segont.

La terra és atacada per tota la flota del Covenant. Els Elits la casta guerrera del Covenant s’han aliat amb els seus enemics, els humans, després de la traïció del consell ocorreguda al segon Halo. I ara el Master Chief, la flota humana i els Elits lluitaran contra el Covenant i Veritat que vol activar els anells mentre alhora intenten aturar els floods.

La trama com sempre quasi excel·lent. Quasi, per que el joc pateix de floods. un “coitus interruptus” quelcom que taca la jugabilitat del joc. A la primera part tot i estar molt integrat en la trama també feia aquesta interrupció en la lluita contra el Covenant. A la segona part ja fou una desgràcia. D’aquí que les millors parts del joc son quan lluites contra els Covenant sense els floods de pel mig

Tanmateix no paro de pensar que el joc s’ha fet molt pensant en el mode multijugador, doncs el joc es mitjanament curt i si es juga en el nivell més fàcil és un crim. Aquí recomano a tothom no jugar mai en aquesta dificultat, ni tant sols si és la primera vegada que es juga al joc a un shooter o el que sigui.

L’apartat on-line el qual he provat poc permet jugar en cooperatiu fins a 16 persones, si com ho sentiu, 16 persones en cooperatiu. Només apte per al nivell Llegendari (on els franctiradors et fan caldo només treure el cap). La resta de modes on-line son els tipics.

Gràficament avui dia no sorprenen tot i gaudir d’un nivell altíssim, podé no sorprenen tant com el Gear of Wars, però els escenaris del Halo son immensos, il·luminats i completament oberts enlloc de tancats i obscurs com el GoW. Veus al fons al cel combats entre naus. Combats i t’apareixen dos scraps gegants de sobte. Tot mogut amb el motor del joc, tot en espais oberts amb fantàstics efectes de llums. Txapó

Dos apunts. espereu-vos al final a que acabin les lletres. A Halo sempre hi ha quelcom.Observeu el final en el mode de dificultat Llegendari

Els paquets abans d’obrir: Samsung 26″, X-Box 360 Elit i Gear of War

La resta a continuació

Consola més joc més d’aprop abans d’obrir

La consola, de tu a tu

Em trobo un problema, a la capsa de la 360 hi apareix el que sembla ser una totxana

Cago’n deu! és la font d’alimentació!!!

Bé ja tot està al seu lloc, o quasi tot, és hora d’engegar coses. La llum verda és bona senyal. Però si es torna dolenta i hi apareix en Hal 9000 la llenço per la finestra. O l’envio al SAT…

Però abans de res

Ara a jugar

PD: Perdoneu la qualitat de les fotos, fetes amb el mòbil, però a l’aparell no és pot saber si son bones o dolentes, coses de la pantalla. fins que no es pasen a l’ordinador

Aquesta segona temporada va forta i no hi ha setmana que no puguis destacar quelcom. La llastima és que és una temporada a a anglesa. Sis o set episodis

Dos videos millor que mil paraules El primer un anunci anti pirateria de la setmana pasada força espectacular, i el segun, d’aquesta mateixa setmana sobre què passa si escrius Google a dins del Google.

Estàn en anglés però s’enten d’allò més bé

-Linus Trobals no volia lliberar el Kernel. Chuck Norris parlà amb ell

-Els programes de Chuck Norris sempre compilen a la primera

-Al PC de Chuck Norris no l’entren ni virus ni troians. Ell és el seu propi antivirus i friewall

-Chuck Norris recoman Mozilla Firefox

-Si canvies el teu username de windows a Chuck Norris, tots els virus, troians i spyware que tinguis s’eliminaran a si mateixos per por

-Chuck Norris executa, després compila

-Cada vegada que Chuck Norris es baixa quelcom de l’emule, la SGAE li paga un canon

-Chuck Norris va recorre un bucle infinit. dos cops

XD

Més seriosament com ben bé diu la viquipèdia

Linus va començar a desenvolupar Linux com a part del seu projecte de final de carrera, i va presentar-ne la primera versió el 17 de setembre de l’any, 1991 quan tenia tant sols 21 anys. A partir d’aquell moment, nombrosos col·laboradors es van afegir al projecte. Avui en dia, Linux continua essent desenvolupat per un gran nombre de programadors d’arreu del món, amb Linus Torvalds mantenint una certa direcció del projecte.

Linux va anar com l’anell al dit al projecte GNU, un projecte que pretenia de desenvolupar un sistema operatiu totalment lliure, a l’estil d’Unix, i que tenia un bon joc d’aplicacions i utilitats, però li faltava un nucli. A aquest sistema operatiu se l’anomena GNU/Linux, tot i que per extensió, habitualment s’utilitza el nom Linux per designar també el sistema operatiu complet.

 

Ja queda poc per ser totalment adult!

Un diagrama estatic amb centenars de soldats, explosions i cares d’agonia i patiment en un camp de batalla, amb una partitura a piano que destaca per la tranquil·litat que desprèn.

You will believe, and when its over, you will remember.

Em comprare la 360 només pel Halo

Ah! Podeu explorar l’immens diagrama des d’aquí amb el navegador web

Tenia quatre banderes,
tres les vaig perdre en combat;
la bandera que fa quatre
l’he desada en un calaix.
No la trauré fins que bufi
ben fort el vent de llevant
i s’endugui aquest mal aire
que ens toca de respirar.

Tenia un jardí amb tres arbres
i un mal vent me’ls ha esfullat;
amb el jardí ple de fulles
no fa de bon caminar.
El mal vent encara bufa
jo no em canso d’esperar:
per cada fulla caiguda
als arbres hi neix un tany.

De dos amors que tenia,
l’un en terra, l’altre en mar,
el de terra l’empresonen,
l’altre viu exiliat.
Jo ni ploro pel de terra
ni em lamento pel de mar.
Plor i laments de què serveixen?
Gent que lluiti és el que cal.

Tinc una llengua tan viva
com les més vives que hi ha.
Si quan parlo s’esparveren
jo que sí, em poso a cantar,
canto i canto i cantaria
si pogués més fort i clar.
Quan les cançons siguin pedres
vinga fones i al combat.

Amors, arbres i banderes
són mots de bon recordar,
qui n’aprèn la cantarella
mai més no l’oblidarà.
Si de cas no l’heu apresa
no us canseu de preguntar,
que si els mots són com la pluja
la terra som tots plegats.

Les lletres tenen un marcat to estrambòtic. Famós és el seu cantant les creences de conspiracions glotals extraterrestres o l’apocalíptic així que poc convencionals son. Cosa que m’encanta!

Deixo dos pedaços. De la música no se’n parla. S’escolta.

El primer directe és del tema Take a bow un dels meus preferits i el segon directe és New Born que podreu veure al Read the rest of this post

New Born

Tot una delicia sonora

A Escocia nació on l’autonomia encara s’està estrenant tenen seleccions pròpies. I sembla que ningú ho discuteix. I tret dels jocs olímpics sempre van per lliure. A Espanya això no ho entenen, igual és per l’idioma qui sap. Ja se sap que si no està “en cristiano” arameo molts no s’enenteren de res. O igual és que tot ha de ser una grande i libre

El que està clar és que jugar partits de costellada, després del Catalunya-Euskadi, alies l’Orgasme separatista, comença a ser un problema per a Espanya i això de jugar s’ha d’acabar. Ens volen ben lligats a taula

A part de fer-me pensar qui son ells per impedir-nos que juguem encara faran fer-me anar a l’estadi el dia del partit, pagar l’entrada i comprar-me una samarreta de la selecció. Aquestes petitesses dels espanyols cal agrair-les, res com una mica de l’espanyolisme autoritari de sempre per fer-nos posar d’ampeus tots alhora. Sobretot l’esport català
Fins hi tot la Generalitat està per jugar diguin el que diguin els espanyolets. Cosa que cal agrair malauradament.

Ei i si fan mans i mànigues per evitar-ho i es surten amb la seva. A la merda! és talla un gran carrer de Barcelona i és juga allà mateix un autentic partit de costellada

Però nosaltres juguem

L’amor i la guerra no tenen res a veure.

En una hi entra increïble dolor físic i psicològic i l’altre només és guerra