A Escocia nació on l’autonomia encara s’està estrenant tenen seleccions pròpies. I sembla que ningú ho discuteix. I tret dels jocs olímpics sempre van per lliure. A Espanya això no ho entenen, igual és per l’idioma qui sap. Ja se sap que si no està “en cristiano” arameo molts no s’enenteren de res. O igual és que tot ha de ser una grande i libre
El que està clar és que jugar partits de costellada, després del Catalunya-Euskadi, alies l’Orgasme separatista, comença a ser un problema per a Espanya i això de jugar s’ha d’acabar. Ens volen ben lligats a taula
A part de fer-me pensar qui son ells per impedir-nos que juguem encara faran fer-me anar a l’estadi el dia del partit, pagar l’entrada i comprar-me una samarreta de la selecció. Aquestes petitesses dels espanyols cal agrair-les, res com una mica de l’espanyolisme autoritari de sempre per fer-nos posar d’ampeus tots alhora. Sobretot l’esport català
Fins hi tot la Generalitat està per jugar diguin el que diguin els espanyolets. Cosa que cal agrair malauradament.
Ei i si fan mans i mànigues per evitar-ho i es surten amb la seva. A la merda! és talla un gran carrer de Barcelona i és juga allà mateix un autentic partit de costellada
Però nosaltres juguem
