Mitjons de mitjanit

Abraham

• 10:59:32 am on Setembre 11, 2007 | # | 1
  

  

  Tenia quatre banderes,
  tres les vaig perdre en combat;
  la bandera que fa quatre
  l’he desada en un calaix.
  No la trauré fins que bufi
  ben fort el vent de llevant
  i s’endugui aquest mal aire
  que ens toca de respirar.

  Tenia un jardí amb tres arbres
  i un mal vent me’ls ha esfullat;
  amb el jardí ple de fulles
  no fa de bon caminar.
  El mal vent encara bufa
  jo no em canso d’esperar:
  per cada fulla caiguda
  als arbres hi neix un tany.

  De dos amors que tenia,
  l’un en terra, l’altre en mar,
  el de terra l’empresonen,
  l’altre viu exiliat.
  Jo ni ploro pel de terra
  ni em lamento pel de mar.
  Plor i laments de què serveixen?
  Gent que lluiti és el que cal.

  Tinc una llengua tan viva
  com les més vives que hi ha.
  Si quan parlo s’esparveren
  jo que sí, em poso a cantar,
  canto i canto i cantaria
  si pogués més fort i clar.
  Quan les cançons siguin pedres
  vinga fones i al combat.

  Amors, arbres i banderes
  són mots de bon recordar,
  qui n’aprèn la cantarella
  mai més no l’oblidarà.
  Si de cas no l’heu apresa
  no us canseu de preguntar,
  que si els mots són com la pluja
  la terra som tots plegats.