Abraham
-
12:17:49 pm on Juliol 2, 2007 | # |
Avui tinc el dia nostàlgic i no se perquè m’ha vingut al cap un dels grans jocs de l’historia. Super Castelvania IV
La Super Nintendo és una consola que ha passat a la historia pel seu catalac i en el selecta grup de jocs que l’acompanya està un dels primers en sortir. Super Castelvania IV era la continuació de la saga que començà a la NES, on per cert la tercera part gaudia d’una qualitat increïble. Aparegué també a la 16 bits de Nintendo un altre Castlevania, no va aconseguir les mateixes critiques tot i que tenia millors gràfics. Simplemente Castlevania IV ja tenia el nivell de “Mitic”
Del Castelvania IV recordem la possibilitat de fuetejar en vuit direccions i de jugar-hi amb aquest, uns personatges enormes i definits (per a l’època) en especial els enemics de final de fase,
poder pujar les escales fent de Michael Jacksoni una banda sonora que ja els hi agradaria a molts jocs d’avui en dia tenir-ne’n una de tant bona. Però sobretot molta jugabilitat i diversió.Aquesta és la primera fase, amb una música que encara avui dia recordo i admiro
I ja que hi estem posats el Final boss, tot i que per alguna estranya raó la mort era sempre més punyetera que el Dracula
Recordo quan la Super NES era nova de trinca era molt xiquet i anava a una botiga on l’amo al migdia amb la botiga tancada hi jugava, uns amics i jo estàvem rere el cristall mirant i babejant. Quins records! Els nens d’avui si l’aparell no pot fer un parell de milions d’operacions en coma flotant i 24 motors de Pixel Pipelines no s’ho miren. Però els qui no som “casuals” encara juguem a jocs amb un sprite gegants que més que efecte de “dents de serra” hi ha efecte esglaons. I de fotre una collonada de monedes en una màquina de bar ja ni parlar-ne’n! Quin jovent aquest que ho te tot a casa