Tothom coneix en Cuní, però potser aquesta cara no es tan coneguda. Avui al matí s’ha enfadat de valent i a la taula ha quedat marcada una ma
La terrible i nefasta Rahola discuteix de valent amb tres votants dels xenofogs de PXC i les paraules volen massa fortes. Fins que en Cuní diu prou i si diu prou i se’l fa cas…
Latest Updates RSS
-
Abraham
-
Abraham
Això mateix, personalment em semblen uns resultats pobres tot més enllà de la baixa participació.
A la pèrdua de vots d’Esquerra hi ha moltes raons, per a mi son dugues les més importants. Una la mala feina feta per a les seccions locals, algunes no hem sapigut fer una bona feina, per manca d’eines, de recursos o d’inutilitat o d’altres manques com diu el company Lluís Pérez Lozano en la seva ultima entrada. Aquí entrem en terreny intern i soc del pensament de que si això és cosa interna allà s’ha de quedar.Però un altra problema i aquí no estic d’acord amb en Lluís, és que hem patit l’efecte tripartit, tant a a la Generalitat com a Barcelona per ser la capital i pel ressò mediatic. Convergència ja s’ha encarregat de dimonitzar el pacte d’esquerres. No, només el d’esquerres, els centenars de pactes que fa convergència no estan dimonitzats, només els d’esquerres, més si està Esquerra. I això és una cosa contra la qual lluitar perquè rebem osties de tots els cantons i tots els mitjans de comunicació
A part d’aquest fet de la dimonització del tripartit, Esquerra igualment hauria de canviar la seva política de pactes. No hauria d’entrar en governs a la babalà és més a ser posible i tret que tingui l’alcaldia no hauria d’entrar. Som un partit de gent que vol un canvi, canvis més enllà d’augmentar la despesa en “coses socials” com diria en Xavier Trias. Som gent que més o menys volem canviar el sistema socio-economic i juridicopolitic del nostre país. Casi na! I està clar que ni Convergència ni els Socialistes volen una cosa ni altra. Per a nosaltres anar a votar per després formar govern amb uns o altres ens fa mandra, no fa trempar. Perquè amb aquesta gent no es canvia gran cosa. Potser augmentar la despesa en “coses socials”, que està bé, és una cosa de putíssima mare. Però no entrempa.
Pactem i el nostre programa que es tindria que desplegar no es desplega del tot o no es fa per incompliment dels altres i per està a govern i no donar les aparences de partit eixelebrat no donem cops de puny a la taula. Hem de donar cops de puny, acceptem-lo som així volem això. Que es vol pactar? Perfecta però sense entrar al govern, mantenir-los en minoria que així estaran tranquil·lets i amigables. Que es passen de llestos? Doncs que provin de jugar sols o pactar amb aquells que no s’hi fan i a a veure com s’ho fan.
I el nostre electorat, els que som o votem a Esquerra volem entrempar-nos i si no ens entrempem ens quedem a casa el dia que toca votar
-
Abraham
Ahir 25 de maig va ser un dia molt especial. Per un costat vam celebrar el trentè aniversari de l’estrena de Star Wars: Una nova esperança. Tot un començament d’un mite creat per George Lucas i una icona del frikisme.
Per altra va ser també el dia de la tovallola. Qualsevol autoestopista galàctic sap de bona manera que no arribarà enlloc sense una tovallola i que perdre-la segurament representarà una mort segura. En el dia de la tovallola els seguidors de Douglas es fotografien fent quelcom amb una tovallola i posen la foto a la xarxaEl dia està dedicat a Doublas Adams creador de Guia de l’autoestopista galàctic delirant i recomanada trilogia de cinc llibres on la tovallola és un estri fonamental, realment és l’unic estri fonamental de l’autoestopista..
Es celebra de de fa poc en homenatge a Douglas Adams que va morir en el 2001Com veieu el 25 de Maig és de sobres un dia molt friki. Dia per a veure’s les sis pel·lícules d’Star Wars totes seguides i per ordre cronològic, jugar una partideta de rol o fer quelcom molt friki. Jo a falta de temps vaig veure l’episode doble de la tercera temporada de Lost, que ha acabat aquesta mateixa setmana. Impresionant, i sols de pensar en tindre que esperar fins al gener del 2008 per començar la cinquena temporada m’entra algo…
Que la força us acompanyi. Sempre
-
Abraham
Acabo de veure l’ultim episodi d’Herois. La primera temporada va acabar ahir als Estats units amb el final del primer volum i amb una mostra del començament del segon volum (segona temporada) anomenat Generacions. M’estalviare de dir res ja que l’es emisions a la TV3 tot just fa un parell de setmanes que han començat i no voldria esgarrapar misteris a ningú però crec que ho puc resumir tot en un Gif
PD: Everybody love Hiro Nakamura
-
Abraham
La majoria dels clients d’una botiga son imbècils
Això pot semblar extremista però és cert, terriblement cert.
Treballo en un Caprabo a mitja jornada, bé en realitat seria unes 3/4 parts d’una jornada normal. Allà em trobo a gent bastant rara, estranya o si més no estúpida.D’estúpids n’hi ha molts, l’altre dia si més no una persona no es va voler emportar un producte perquè per comptar el producte varem passar per la màquina un altre, notablement més barat. Doncs bé la persona no entenia aquest fet ni tan sols després d’explicar el perquè d’això i l’impressionant descompte. Tanmateix avui una dona al passadís dels sucs, al mig dels passadís dels sucs s’ha parat, ha assenyalat amb el dit, apuntant als sucs i m’ha preguntat si era aquest el passadís dels sucs. Pot sembla curiós un cosa aïllada. Doncs no, passa dia si i dia també, un alt percentatge de la gent al entrar a comprar és torna idiota, imbècil, van pels passadisos amb cares d’estar perduts, amb l’esperança de trobar guiar a la seva espedició. I això va més enllà dels autòctons i afecta molt més als de Can Fanga i rodalies. Esclar diuen és que sempre ho canviem tot de lloc (rarament això és veritat). No pots més que mirar-los amb cara de pena i aguntar-te l’impotència de no poder dir-lis quatre coses
Això s’ha d’estudiar perque o al entrar al Caprabo o bé la gent es torna idiota o venen aí de casa. No se que és pitjor
A per cert avui una parella de “guiris” portaven a la filla petita lligada com un gos, increible. Això si que és treure els nens a passejar
-
Abraham
Avui a la meravellosa vila de El Vendrell els d’Esquerra em muntat un miting-festa. S’ha gaudit d’un xic de música per par de Jaç fang prou, banda vendrellenca, o si més no el bateria és un dels bibliotecaris de la biblioteca comarcal del Vendrell, els quals els hi dec un llibre. I una botifarrada amb cervesa, a dojo. L’autentic portador de masses. Al miting en Quintí, numero dos de la llista i l’Eladi Llop l’alcaldable i com a special star la Marina Llansana.
Resulta que soc d’aquesta part de la població, gran, amplia, majoritària que considera aquesta dona una deessa de la bellesa encarnada en ésser humà. L’Eladi que sap molt bé la meva opinió de la Llansana va i me la presenta (me les pagarà, i tant que me les pagarà). Qualsevol pot pensat que he tingut sort i he sigut agraciat, doncs no! He tremolat com un flan i les poques neurones que tinc se m’han apagat de poc quan hem xerrat una miqueta. Encara rai que he fugit com un covard en arribar una amiga i la brusquedat ha tallat possibles danys massius, la tremolor i el “flanerio”.
Ja sabia que soc un negat en les relacions socials, ho sap tothom és profecia como diria aquell, però mai havia tremolat com un flan davant de ningú.Algun dia d’aquestos la tornaré a veure i espero no tremolar com un flan i ser més persona humana que producte làctic.
He d’aclarir en defensa propia que en persona és com dugues vegades més maca que per televisió o per fotos de premsa -
Abraham
Jo tinc diversos problemes, entre ells que soc d’esquerres, i també terriblement pragmàtic quan toca. Això fa que no combregui massa amb l’esquerra-pija del bon rotllo del tothom és bo i tots podem arribar a ser feliços i menjar anissos com bé encarnen els d’Iniciativa. Soc dels drets i deures. Si vols un et menjaràs l’altre, vulguis o no vulguis.
Com he dit soc pragmàtic quan toca i no em fa res parlar d’immigració. L’altre dia l’Artur Mas ficava el tema a la campanya. Poques vegades estaré d’acord amb ell, aquesta és una.
Tota terra te un limit d’acollida, passat aquest punt la integració esdevé cada cop més difícil posant en perill la cultura, la llengua i les tradicions del país. Això a ningú se li escapa. Tret de l’esquerra pija de “papers per a tothom”, sobretot la nostra, amb tant d’auto-odi a sobre.
No integrar-se és un drama, un drama per el nouvingut que es sentira immigrant la resta de la seva vida i apartat de la societat i pel país d’acollida perquè te un sector de la pròpia societat que no està cohesionat amb la resta. El limit de d’immigració des del meu parer està aquí, en el moment en que no pots assegurar la seva integració.
D’igual forma que passa en molts pobles que estan creixen ràpidament per la vinguda de ciutadans d’altres parts del país com pot ser de la zona metropolitana de Barcelona. Creixement ràpid igual a manca de serveis i molta deficiència en els que hi ha
Personalment és un tema que s’ha de tractar, sobretot des de l’esquerra responsable, l’esquerra dels drets i deures. Fins ara i a parer meu ha semblat evitar-la.
En alguna reunió a la local del partit he comentat que em de treure el tema, no per redit electoral si no per responsabilitat. Està clar que des del mon municipal poc es pot fer si no és amb sintonia de les demés administracions, per exemple aquest estat al·lie com és l’espanyol. Però s’ha de treure, com dic per responsabilitat, si no és un tema que deixem que l’exploti partits d’extrema-dreta, creixent i fomentnat l’odi
-
Abraham
L’altre dia vaig traduir els meus windows, XP a sobretaula i Vista al portàtil, al català aprofitant que amb el Vista puc passar la comprovació “d’originalitat” i podia baixar fins el del XP+SP2
Si algú vol baixar-los sense passar per Microsoft perquè el seu windows és més pirata que Guybrush Threepwood aquí els teniu
- Pedaç pel XP+SP2 (cal el Servi Pack2 de l’XP per aquest pedaç)
- Pedaç pel Vista
-
Abraham
Tinc la sort de recordar amb quin grup vaig descobrir la música en català i el folk. I quan dic descobrir em refereixo a agafar-li estima i a valorar-la com la que més i com les demés. Aquest “honor” el te Pomada.
Tot i que el duet de l’Helena Casas i en Carles Belda ja no existeix i cadascú te altres projectes (Conxites, Badabadocs o Mesclat) i molt probablament no tornaran com a Pomada el record em quedara, i els seus dos discos esclar.Aquí us deixo dos magnifics temes de Pomada
Maria MercèLa mort de cara
-
Abraham
Que dir d’aquest ex-molt honorable president. Deixeu-me dir que no crec que l’esforç no hagi valgut la pena. Considero el tràmit de l’estatut necessari, quasi obligatori i el trobo molt positiu per el nostre país.
L’esforç ha esgotat el catalanisme, doncs potser si, però de les cendres només en pot sortir sobiranisme convençut. Després de tota la feinada amb la promesa, reiteradament incomplerta, d’un president espanyol suposadament federalista i obert inclosa, tota la bona voluntat he il·lusió posat al damunt. Va i fa llufa, i encara rai que vindran “los salvadores de la pàtria” del constitucional espanyol per acabar de tirar per terra tota la il·lusió federalista catalana. Que més voldria un independèntista? El dolent hagués estat que l’estatut no hagués acabat com ha acabat que hagués quedat com el del 30 de Setembre. Llavors si podríem patir amb una sociovergència i una classe benestant totalment cofois amb el nivell adquirida amb ganes de no tocar-ho fins d’aquí 30 anys, si els hi calgues esclar.Per això considero que al final podrem treure suc a aquesta situació. I encara rai que hem actualitzat unes quantes competències i un parell de molles per a la financiació per anar fent
Maragall l’encerta però no del tot, no com ell voldria
