Tornada de Chambèry
Ja he tornat de Chambèry ciutat de la magnifica Savoia, Savouè d’Aval en francoprovençal, abans regne independent, ara un departament a la França centralista.
Les quasi dotze hores del viatge no es van fer notar. Fins hi tot alguns estaven per tornar a fer dotze hores de tornada el mateix dia només veure la residencia, un autentic “zulo” segurament de l’epoca de la monarquia francesa. Molt de pladur i llits que segurament van recollir del carrer per estalviar. Ni un maleit coixí ni llençol, sort del sac de dormir!
Assumit el fet de dormir en un “zulo” al dia següent varem fer un visita turística amb guia inclosa pel castell de Chambèry i el centre de la ciutat. Molt al estil francès, ignorant tot allò que no interessava. La guia va comentar una mica d’historia de la ciutat i Savoia, obviant coses com el francoprovençal, llengua parlada allà fa un temps, no se com està avui dia. També va parlar sobre la guerra de secceció, això si ignorant un del jugadors principals, si si, nosaltres, el que escolteu, quina guia!
He de dir que Chambèry és una bona ciutat, neta, polida i tranquil·la. L’horari d’allà ja ho permet això, a les set de la tarda és quan se sopa i les botigues ja estan pràcticament totes tancades. L’arquitectura dels nous edificis respecta el toc tradicional, ajudat això si per les teulades, que degut a la neu conserva el toc tradicional. Resulta curiós com la bicicleta és un medi de transport a tenir molt en compte i fixeu-vos en la seguretat de Chambèry que allà tothom deixa la bicicleta al carrer amb cadena i candau això si. Sincerament és una ciutat a seguir en molts aspectes per a les nostres ciutats.
A part d’un parell de visites a invernaders, serreries i demés coses del mon forestal, varem pujar un parell de muntanyes Lo fort del viatge i l’unica cosa destacalbe per a mi. A la primera, un parc natural, amb muntanya d’uns 1600 metres d’altitud amb el Mont-Blanc de fons. Varem ser afortunats de veure la cabra alpina. Amb prismàtics es veia minuscula però així i tot els mestres continuaven dient que érem afortunats. Que algú m’ho expliqui
La segona excursió va ser a la vall de Chamonix. A uns 2100 metres d’altitud estava el cim. I el cabró del forestal que ens feia de guia segurament va pensar que no patiem suficient i va decidir surtir-se del camí per acortar camí i anar més “recte”. Pro res que no poguerem seguir
Vam poder comprovar in situ els diferents sistemes anti allau que tenen en aquella vall de burgessos mega-rics (una casa costa prop d’un milió d’euros) Didactic si més no, sense comptar la pujada, la vista i el plaer de veure unes de les millors vistes del mon, respirant un aire net que pocs han respirat
Totes dugues pujades amb camins molt empinats, amb moltes zones nevades, tot i que Savoia patia una onada de calor i anavem amb samarreta curta suant de calor. I això que veníem preparats per a passar fred com a cabrons, i al final dormint amb la finestra obert
Les dugues pujades a les muntanyes varen ser el millor de tot, la resta sobrava. És tot un plaer gaudir d’aquest mon que recomano a tothom. Fer un cim és meravellós
PD: Quina reserva genetica que tenen allà, quina quantitat de dones maques que hi havia a Chambèry. No se com s’ho munten…
